El grup cooperatiu financer i assegurador, Caixa d’Enginyers, ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació del Clúster del Packaging, entitat referent al sector de l'envàs i embalatge, en virtut del qual la cooperativa de crèdit esdevindrà col·laborador del Packaging Cluster.

En la seva aposta per brindar un servei de qualitat i generar valor compartit més enllà del component financer, Caixa d’Enginyers posarà a disposició dels socis i sòcies del Clúster un gerent d’empresa que oferirà un assessorament personalitzat que donarà suport a la viabilitat econòmica de les operacions i analitzarà sol·licituds per oferir un finançament adequat a la seva estructura.

A banda de poder sol·licitar finançament a la cooperativa de crèdit mitjançant els productes financers que comercialitza i de donar suport als socis i sòcies, l’Entitat col·laborarà en les jornades organitzades pel Clúster relacionades amb el finançament, per tal d’exposar temes d’interès per les empreses en el marc dels àmbits on opera.

Caixa d’Enginyers i els departaments d’Economia i Hisenda i Drets Socials, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), l’Institut Català de Finances (ICF), Avalis i altres entitats financeres, han formalitzat aquest dijous un conveni de col·laboració a través del qual es comprometen a col·laborar en la concessió de finançament a les comunitats de propietaris, particulars i agents rehabilitadors. Amb aquest acord, totes les entitats estaran involucrades en els programes d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat en el marc dels fons Next Generation EU.

Els ajuts, dotats amb un pressupost de 480 milions d’euros, beneficiaran uns 60.000 habitatges a tot Catalunya i la inversió induïda que es preveu que poden mobilitzar puja fins als 722 milions d’euros, sempre que s’aconsegueixin els objectius marcats per aquests Fons.

En aquest sentit, la cooperativa de crèdit i la resta d’entitats, podran millorar les condicions de tipus d’interès, de termini i de carència d’amortització de capital establertes, en funció́ del cost total i durada de les obres a realitzar, del percentatge de finançament sol·licitat sobre aquest cost total, així́ com del grau de solvència dels prestataris i altres garanties aportades. A més, també donaran a conèixer als prestataris el tipus d’interès i la resta de condicions del préstec.

Aquesta línia de préstecs està dirigida a comunitats de propietaris, però també per a particulars i agents rehabilitadors que realitzin inversions que comportin una millora de l’eficiència energètica i de la sostenibilitat dels immobles, d’acord amb els criteris marcats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya en “Línia d’Ajuts a la Rehabilitació Energètica Residencial”.

Per la seva banda, Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, ha confirmat que “la sostenibilitat de les propietats residencials son un dels focus mes rellevants del programa Next Generation i, en aquest sentit, estem molt satisfets amb aquest acord que ens permetrà seguir treballant en l’impuls i la rehabilitació dels diferents barris, així com en la millora de l’eficiència energètica dels habitatges a Catalunya aportant valor per al conjunt dels seus habitants.”

Violant Cervera, Consellera de Drets socials de la Generalitat de Catalunya, ha declarat: “Avui és un dia important pel Departament d’Economia i pel Departament de Drets Socials, però també pels ciutadans i ciutadanes i per a totes les entitats implicades, a les que vull agrair el seu compromís i la seva implicació. Aquest nou acord permetrà a Catalunya mobilitzar un volum d’inversió important per a la transformació econòmica i també per a la lluita contra el canvi climàtic. Les polítiques d’habitatge són una prioritat pel Departament, igual que la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes”, ha conclòs.

Així mateix, Jaume Giró, Conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, ha afegit que “aquesta convergència d’actors de diferents sectors ha fet possible poder acordar una fórmula per tirar endavant un projecte que posa de manifest la part més gratificant de la gestió publica i que posa a l’abast de les persones un instrument que permet l’accés als Fons Europeus. Gràcies per haver fet possible aquesta iniciativa en la que tothom surt guanyant, sobretot els ciutadans. Gràcies a aquest acord donem l’oportunitat a les persones de gaudir d’una vida millor i més confortable a casa seva. Moltes gràcies a tots els implicats pel seu compromís, esperem que pugui beneficiar a molta gent”.

Fulls d’Enginyeria, la revista del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, publica un article d’opinió de Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers: “2022, el veritable any de transició”.

Cavallé valora el 2020 com un any “Sense precedents” i el 2021 com a “Transitori”. No obstant això, el 2022 el qualifica com “l’any de la veritable transició”, doncs “l'entorn macroeconòmic s’endinsa en un període de canvi pel que fa a la fase de cicle econòmic, la política monetària, l'estímul fiscal i els mercats financers.”

Al seu article, Joan Cavallé destaca d’aquest any un pilar de gran rellevància per a aquesta recuperació: l’aprofitament dels fons europeus Next Generation.

Caixa d'Enginyers i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i Navegació de Lleida han signat un conveni de col·laboració a través del qual les empreses de la demarcació de la Cambra poden sol·licitar finançament a la cooperativa de crèdit mitjançant els productes financers que comercialitza l'Entitat.

En la seva aposta per brindar un servei de qualitat als seus socis i sòcies, la cooperativa de crèdit oferirà un assessorament personalitzat, a través d'un equip especialitzat, que donarà suport a la viabilitat econòmica de les operacions i analitzarà les empreses sol·licitants per oferir un finançament adequat a la seva estructura.

Sempre amb ànim de millorar i potenciar l'atenció al soci, Caixa d'Enginyers posa a l'abast dels seus socis i sòcies una àmplia cartera de productes i solucions integrada capaç de respondre a les necessitats particulars de cada perfil. Per això ofereixen moltes possibilitats de finançament, com són els préstecs ECO, la línia ICO, les línies de garantia SGR o suport financer per complementar les ajudes europees Next Generation, l'obtenció de les quals requereix un estudi i una tramitació molt específica.

Aquest acord s'emmarca en un context en el qual és especialment necessari per a les empreses trobar línies de crèdit i serveis que permetin tant el finançament de les vendes i productes, com l'accés a nous mercats i la incorporació de noves tecnologies que els ajudin a assolir una millor competitivitat. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Lleida es convertirà en l’antena territorial per captar possibles necessitats empresarials i, aquestes, seran analitzades per Caixa d‟Enginyers.

El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó i Albareda, ha manifestat que aquests ajuts en matèria de finançament són de vital importància per a les empreses del territori de Lleida, principalment per a les del sector del comerç, hostaleria i lleure nocturn. Tot i això, Saltó ha demanat a les administracions "la possibilitat d'ampliar el període de carència dels préstecs ICO, així com l'ampliació del període de cancel·lació", amb un objectiu clar: ajudar les empreses del territori a sortir d'aquesta crisi de la manera més airosa possible.

Així mateix, Joan Cavallé, director general de Caixa d'Enginyers, ha assenyalat que “Des de la nostra Entitat oferirem un servei personalitzat que assessorarà els agents econòmics i empresarials de la demarcació que ho sol·licitin amb la voluntat de millorar el desenvolupament i la competitivitat de les empreses. Volem formar part de la recuperació econòmica i estar al costat del teixit empresarial de la demarcació de Lleida, especialment en un moment com l'actual, on és crucial l'impuls de l'economia, així com oferir els recursos necessaris, perquè les entitats puguin dur a terme els seus projectes”.

Aquest conveni se suma a la resta d’acords signats recentment amb la Cambra de Barcelona, la Cambra de Reus, la Cambra de Valls i la Cambra de Palamós.

Sobre la Cambra de Comerç de Lleida

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida és una corporació de dret públic, amb una antiguitat de més de 125 anys, que té com a missió principal la defensa dels interessos generals de les activitats industrials i de serveis, a la seva jurisdicció; impulsar el desenvolupament de l'economia lleidatana i els seus territoris; actuar com a òrgan de consulta de l'administració autonòmica, central i local al camp econòmic; així com assessorar individualment i col·lectivament els seus membres.

La Cambra de Comerç de Lleida està integrada per totes les persones, naturals i jurídiques, que exerceixin la seva activitat mercantil, industrial o de serveis a la demarcació de la Cambra, que arriba a tot el territori de les comarques de Lleida a excepció dels municipis que depenen territorialment de la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega. Aquests electors tenen dret a participar a ser elegits ia triar directament lòrgan màxim de presentació de la Corporació, que és el Ple.

Entre les funcions de la Cambra de Comerç de Lleida destaquen: intervenir-hi com a àrbitre d'equitat en litigis; crear o administrar entitats impulsores del desenvolupament econòmic; potenciar l'exportació; estimular la investigació; participar en societats de desenvolupament; promoure la formació empresarial en tots els àmbits; impulsar la realització de fires i missions comercials; així com desenvolupar totes les activitats que treballin els beneficis del conjunt de leconomia de Lleida.

Entre els serveis destaquen la formació, la internacionalització, la informació d'empreses, la innovació i les TIC, la indústria, la legislació, el comerç i la creació d'empreses.

El grup cooperatiu financer i assegurador Caixa d’Enginyers treballa activament per donar suport a l'accés de dones a l'Enginyeria així com a altres professions STEAM (acrònim de Ciència, Tecnologia , Enginyeria, Arquitectura i Matemàtiques) amb l’objectiu de promoure la igualtat en l’educació i reconèixer la contribució de les dones en un món on persisteix la bretxa de gènere en els sectors científics i tecnològics.

En aquest sentit, aquest any han col·laborat en el lliurament dels Premis Pioner, uns guardons que reconeixen aquells investigadors i investigadores d’un centre CERCA que acaben d’elaborar una tesi doctoral amb un clar potencial de transferència de coneixement al mercat i a la empresa.

Enguany s’han atorgat sis premis dels quals, tres han estat concedits a dones: la Patricia Ramirez, que ha desenvolupat un innovador biosensor portàtil per al diagnòstic ràpid de la tuberculosi directament en mostres d’orina, que pot tenir un gran impacte social, especialment en països en desenvolupament; la Gemma Rotger Moll, per la seva tesi que desenvolupa tècniques noves per aconseguir la creació automàtica de cares detallades i realistes de personatges sintètics, amb una aplicació directa al món actual i futur de l’entreteniment; i l’Ariadna Montero, que explora com diferents espècies de microplasma poden ser explotades a biotecnològicament, obrint les portes a nous enfocaments en l’àmbit de la medicina personalitzada.

Més enllà d’aquesta col·laboració, l’entitat cooperativa també impulsa dos projectes dirigits a dones per lluitar contra la bretxa de gènere des de la seva Fundació, l'expressió de la vocació de responsabilitat social corporativa del Grup. Per una banda, el programa "Enginy-era", que es focalitza en donar a conèixer les professions STEAM a nenes i nens de primària en col·legis de Madrid i de Catalunya. Comprèn la realització de 22 tallers a les escoles que impactaran en més de 700 alumnes i docents de primària. A més, es calcula un impacte indirecte a gairebé 2.500 persones entre familiars i amics.

En una segona fase de la vida de les estudiants, la Fundació col·labora amb el projecte de mentoring "Dona i Enginyeria" de la Reial Acadèmia d'Enginyeria, l'objectiu del qual és proporcionar eines i persones referents en la professió perquè les estudiants dels últims cursos d'Enginyeria i altres estudis STEAM i joves professionals puguin desenvolupar-se professionalment i reconèixer el seu propi potencial en professions STEAM.

D’aquesta manera, es podran trobar les previsions de tots els ministeris de gener a juny de 2022. Aquestes convocatòries, que mobilitzaran més de 24.600 milions en els propers mesos, s’actualitzaran periòdicament.

Entre els diferents sectors, mobilitat sostenible i transició energètica seran els més beneficiats, amb 7.223 i 7.321 milions d’euros respectivament. A aquests els seguiran indústria, amb 2.975 milions d’euros, i digitalització, amb 2.275 milions d’euros.

Les convocatòries més rellevants d’aquest primer trimestre de 2022 seran les inversions en mobilitat sostenible, indústria, transició energètica, turisme i digitalització. Per part seva, els sectors com l’agricultura i la sanitat hauran d’esperar al segon trimestre de l’any per a l’obertura de convocatòries.

Fi Group explica en detall totes les convocatòries aquí.

Caixa d’Enginyers participa activament en la distribució i aplicació dels Fons Europeus, assessorant els socis i les sòcies en l’accés als mateixos i analitzant el finançament addicional que puguin requerir els projectes d’inversió escollits. A més, l’Entitat també proporciona finançament previ fins que arribin les subvencions públiques.

El País va publicar ahir, a la seva edició impresa, una entrevista a Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers. El reportatge repassa el creixement de doble dígit de l’Entitat, que ha duplicat la seva grandària en els darrers cinc anys.

Sobre el seu objectiu de negoci a futur, Cavallé assenyala: “ens trobem còmodes amb un ROE d’entre el 7% i el 9%, però la nostra obsessió és poder donar als nostres socis el que ens demanen. El que nosaltres volem és que quan vinguin onades de 15 metres les puguem gestionar”.

Caixa d’Enginyers ha crescut també en número d’oficines: “Nosaltres no mirem quantes oficines han tancat i on; ens agrada mirar quina plaça pot ser interessant, quina població hi ha i si existeixen universitats o altres tipus d’entitats rellevants”, afirma el director general de l’Entitat.

A nivell de filosofia de gestió de la cooperativa, Cavallé confirma que “arrisquem menys que els bancs sistèmics, si bé és cert que en els millors moments de l’economia obtenim menors beneficis”.

Així mateix, Cavallé reivindica un ecosistema bancari ric: “la biodiversitat aporta estabilitat financera perquè una malaltia pot arrasar una espècie, però si en tens de diferents, la cosa pot canviar. I en un sector complex com aquest cada vegada existeixen més raons per a l’especialització. La banca tradicional ja no ho fa tot com succeïa en el passat, i ara conviu la banca tradicional amb la privada, amb les fintechs... Ara la Qüestió és com transformes el model clàssic en un altre que aporti alguna cosa nova. Abans era un sector superprotegit i ara ha arribat la competència externa”.

En el reportatge es destaca també l’aposta de Caixa d’Enginyers pel cashback, la possibilitat de retirar efectiu als supermercats com a fórmula per a sortejar la falta de caixers automàtics u oficines bancàries.

Caixa d’Enginyers i la Cambra de Comerç de Palamós han signat un conveni de col·laboració a través del qual les empreses de la demarcació de la Cambra podran sol·licitar finançament a la cooperativa de crèdit mitjançant els productes financers de l’Entitat. Amb aquest acord, la Cambra de Comerç de Palamós es compromet a posar en contacte les empreses que ho sol·licitin amb Caixa d’Enginyers.

En aquest sentit, la cooperativa de crèdit oferirà un assessorament personalitzat, a través d’un equip especialitzat, que donarà suport a la viabilitat econòmica de les operacions i analitzarà les empreses sol·licitants per oferir un finançament adequat a la seva estructura.

Pol Fages, president de la Cambra de Palamós, declara que “Sempre estem atents a les necessitats de les nostres empreses i considerem que quan més alternatives disposin els nostres membres sempre serà millor per incrementar la seva competitivitat”.

Per la seva banda, Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, ha confirmat que “Volem formar part de la recuperació econòmica i estar al costat del teixit empresarial de la localitat de Palamós. Estem molt satisfets amb aquest acord que ens permetrà col·laborar en l’impuls de l’economia de la zona ajudant a les empreses a dur a terme els seus projectes. En aquest sentit, la Cambra de Palamós, que també presta servei a les entitats del Baix Empordà, esdevindrà l’antena territorial per a captar possibles necessitats financeres del teixit empresarial i, aquestes, seran analitzades per Caixa d’Enginyers, que donaran resposta a les necessitats per poder impulsar el seu creixement i la recuperació econòmica”.

Un dels objectius de Caixa d’Enginyers és que la limitació de recursos no impedeixi el desenvolupament òptim de les empreses que formen part de la massa social. És per això que ofereixen moltes possibilitats de finançament, com són els préstecs ECO, la línia ICO, les línies de garantia SGR o suport financer per complementar les recentment creades ajudes europees Fons Next Generation, l’obtenció de les quals requereix d’un estudi i una tramitació molt específica.

El V Baròmetre Industrial, elaborat pel Consejo General de la Ingeniería Técnica Industrial de España (COGITI) y que patrocina la Fundació Caixa d’Enginyers constata la caiguda del sector industrial durant la pandèmia i preveu una complicada recuperació si o s’utilitzen de manera eficient els fons associats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreu de la cinquena edició del baròmetre.

Aquest estudi sociològic, elaborat a través de les respostes de més de 3.500 enginyers tècnics industrials i graduats en enginyeria de la branca industrial de tots els àmbits productius i de tota la geografia espanyola, valora la situació actual del sector a Espanya i la seva evolució i també la incidència de la crisi generada per la Covid-19 a l’economia de les empreses industrial i com està afectant l’increment del preu de l’energia a l’activitat industrial, així com la repercussió dels fons Next Generation EU al creixement del sector.

El president del COGITI, José Antonio Galdón, assenyala que “el V Baròmetre Industrial reflecteix l’evident millora de les condicions globals del sector en relació al caòtic any 2020, però a la vegada posa de manifest l’alta incertesa que existeix al sector i els nombrosos problemes als que ha d’enfrontar-se a curt termini sense que existeixi una estratègia clara per a dinamitzar aquest importantíssim sector productiu i estratègic”.

Per a Galdón, “l’encariment i el desproveïment de matèries primeres, els elevats costos energètics, les nombroses inversions a realitzar, la dificultat de les pimes per accedir als fons, i la pròpia situació d’inestabilitat que estem vivint, estan afectant de manera especial al teixit industrial, que sens dubte està més necessitat d’estímuls que mai. Però també hi ha moltes oportunitats i reptes per al sector que no podem deixar escapar i per les que hem d’apostar decididament, i és que hem de ser capaços de liderar les tecnologies i crear l’entorn productiu, amb les que realitzar la transició energètica i sostenible de la nostra economia, perquè seran l’eix del desenvolupament dels propers anys”.

Per llegir l’informe complert segueix aquest enllaç.

Caixa d’Enginyers va presentar aquest dimecres el seu informe sobre perspectives econòmiques i financeres globals per al primer semestre de 2022, en un acte online que va comptar amb la presència de més de 700 socis i sòcies de l’Entitat.

Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, ha llançat un missatge d’optimisme prudent respecte a les previsions: “Molts països d’Europa recuperaran els nivells de PIB de l’any 2019, el nivell d’ocupació es situa en màxims històrics i la posició financera, tant de les empreses com de les famílies, és sòlida. No obstant això, ara més que mai, els processos disruptius estan adquirint molt protagonisme, i l’alça de la inflació, un fenomen que ningú va anticipar, ens desconcerta, ja que suposa una variable clau de la política econòmica”.

Bas Fransen, director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers, ha afirmat que ens trobem davant d'un any de transició per a la pandèmia, l'economia i les mesures fiscals i monetàries. “Les perspectives econòmiques i financeres globals venen determinades per un any en què s'espera la continuació de la recuperació econòmica global, que serà desigual per zones geogràfiques, amb expectatives de normalització dels colls d'ampolla en l'oferta, i en el què dubtes sobre la inflació i les seves conseqüències per a la política monetària seran també les protagonistes durant el primer semestre de l’any”, afirma Fransen.

Per la seva banda, Xavier Fàbregas, director de Caixa Enginyers Gestió, destaca que el nivell actual inflació s’ha intensificat en molts països, arribant a màxims dels últims 30-40 anys. “La inflació marcarà l’evolució final dels mercats, especialment de la borsa. D’aquesta manera, si la inflació és transitòria o moderada, els mercats tindran un bon comportament, i si finalment es converteix en estructural, hi haurà volatilitat”.
“Tot i que es preveu una estabilització dels preus a mig termini, l'augment de preus representen un risc per a la recuperació de la demanda i posa pressió als bancs centrals que ja han iniciat una normalització de la seva política”, afegeix Fàbregas.

Pel que fa a les economies desenvolupades, l'Entitat espera un creixement del PIB del 4,5 % en funció de l'evolució de la COVID-19 i de l'impacte de les mesures fiscals i monetàries. Per a les economies emergents es preveu una forta recuperació durant el 2022 i una major debilitat en els països llatinoamericans, per la seva estructura econòmica i dificultat en el control de contagi. A més, es contempla la continuació de tensions inflacionistes a curt termini per la combinació d’una forta recuperació de la demanda i determinats shocks d'oferta. Des d'una perspectiva financera, pel que fa al deute públic, s'espera un repunt dels rendiments limitat per les mesures dels bancs centrals. Això és degut a l'estimació d'una recuperació parcial del creixement mundial i al fort increment de l'endeutament resultant de les polítiques fiscals expansives.

Cap a una política monetària i fiscal menys expansiva

La recuperació econòmica i les tensions inflacionistes obren el debat sobre el futur dels impulsos fiscals i monetaris. La recuperació de l'economia, la reducció de les taxa d'atur i especialment l'alça de la inflació ha obligat a pràcticament tots els bancs centrals a avançar l'inici de la normalització de la seva política monetària. Diversos països han elevat les seves taxes d' interès, altres han iniciat l' inici de la reducció del seu programa de compra d' actius. Es preveu una continuació d'aquesta tendència el 2022 tot i que sense ser un pas decisiu cap a polítiques restrictives.

En aquest sentit, “no parlem de canvis pronunciats, però es passarà d’una política monetària ultraexpansiva a una política monetària més normalitzada”, ha assenyalat Bas Fransen.

Evolució cap a una economia més sostenible

La necessitat de reconstrucció econòmica, amb un paper clau per als Estats i els Bancs Centrals, és una oportunitat per impulsar la transició cap a una economia més sostenible, condicionada per la necessitat i la pressió social així com per les iniciatives internacionals. A Europa, com a mínim un 37% dels fons Next Generation EU es destinaran per a la transició cap a una economia sostenible i als EE.UU, Biden es re-incorpora als Acords de París, es compromet a assolir emissions netes zero amb límit el 2050, i ha activat el seu pla d' infraestructures.

Segons els experts de l’Entitat, amb aquest impuls s'estima que per al 2050 amb emissions netes zero, la inversió que s'hauria de dur a terme és al voltant de 56 trillons de dòlars, una molt forta inversió que arribarà a suposar un 2,3% del PIB mundial el 2036 i que potenciarà l'economia i generarà llocs de treball.

Consulta aquí el webinar sobre les Perspectives econòmiques i financeres.

El Economista ha publicat avui la notícia “Un 40% del sector assegurador perd la batalla contra l’IPC”, però aquesta destaca que Caixa Enginyers Vida ha estat, al 2021, la tercera entitat del sector assegurador amb un creixement més gran en primes, amb un increment del 32,90%. Al mateix temps, cal mencionar que Caixa Enginyers Vida ha sigut la de major creixement entre les 65 entitats amb més volum de primes.

Els ingressos per primes van pujar l’any passat menys del 3,1% o, inclús, van caure en 40 dels 93 grups asseguradors.

En el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència Next Generation, l’IDAE ha llançat el programa d’incentius a projectes d’electrificació de flotes de vehicles lleugers, es tracta de MOVE FLOTAS.

Aquest programa va dirigit a micro, petita, mitjana i gran empresa així com al sector públic institucional.

Els projectes que pot subvencionar el programa MOVES FLOTAS son els relacionats amb la renovació de la flota, que inclogui almenys una adquisició de vehicles elèctrics i de pila de combustible; iniciatives d’instal·lació de punts de càrrega de vehicles elèctrics als aparcaments de l’empresa o entitat sol·licitant; i la transformació de la flota cap a l’electrificació.

Segueix aquest enllaç per conèixer-ne tots els detalls.

Caixa d’Enginyers participa activament en la distribució i aplicació dels Fons Europeus, assessorant els socis i les sòcies en l’accés als mateixos i analitzant el finançament addicional que puguin requerir els projectes d’inversió escollits. A més, l’Entitat també proporciona finançament previ fins que arribin les subvencions públiques.

El Grup Caixa d’Enginyers suma el pla de pensions CE Skyline, PP als vehicles d’inversió que obtenen la màxima qualificació Morningstar (5 estrelles). En total, 7 vehicles d’inversió del Grup obtenen aquest reconeixement: CE Iberian Equity, FI, CE Emergentes, FI, CE Environment ISR, FI, CE Multigestión ISR, PP, CE Climate Sustainability ISR, PP, Pla de Pensions dels Enginyers, PP i CE Skyline, PP.

Amb dades del 31 de desembre de 2021, dotze dels tretze fons de Caixa Enginyers Gestió i tots els plans de pensions de Caixa Enginyers Vida tenen estrelles Morningstar. Així mateix, tots els fons d’inversió i plans de pensions del Grup Caixa d’Enginyers amb estrelles Morningstar apliquen criteris d’inversió socialment responsable (ISR).

Morningstar és l’empresa líder a nivell global del sector de la investigació i l’anàlisi independent d’inversions.

Clica aquí per veure la nostra infografia.

L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) ha publicat, en l’edició de gener de la seva newsletter, una entrevista a Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, en la que explica què significa ser una cooperativa de crèdit així com les seves principals diferències amb la banca tradicional:

“A diferència de les entitats bancàries convencionals, l’enfoc cooperatiu posa èmfasi en la creació de valor compartit establint una relació a llarg termini basada en l’ètica, el compromís i la confiança”.

En la seva entrevista, Joan Cavallé explica què son les finances sostenibles (ISR) i què fa Caixa d’Enginyers en aquest sentit des de fa més de 15 anys: “Quan parlem d’aquest concepte, ens referim a solucions i serveis financers que van més enllà de satisfer una necessitat directa individual, generen un impacte positiu en la societat i en el medi ambient”.

Sobre els fons europeus de recuperació econòmica Next Generation, Joan Cavallé respon: “Des de Caixa d’Enginyers estem implicats en el desenvolupament de l’economia i en ajudar els nostres socis i sòcies a dur a terme els seus projectes. També ho estem en la distribució i aplicació dels fons Next Generation”.

Yahoo Finanzas va publicar ahir l’article “Quines són les gestores espanyoles amb major rating Morningstar?”, en el que apareix un rànquing de gestores amb més patrimoni amb rating, anomenat “La lliga de les estrelles” (amb dades de tancament de desembre 2021).

L’article situa a Caixa Enginyers Gestió en cinquena posició amb un rating de 3,4. Aquesta qualificació és un indicador de la qualitat i representa una mitjana entre el millor, que seria 5, i el més baix, que seria 1. Únicament 10 gestores sobrepassen el rating de 3 estrelles, entre les que es troba la gestora del Grup Caixa d’Enginyers amb un rating mitjà de 3,4.

Més de 20 mesos de pandèmia han deixat una forta crisi econòmica i social, una petjada d’incertesa i desesperança amb greus conseqüències per a les condicions de vida i la integració social de milions de persones.

Per això, aquest Nadal la Fundació Caixa d’Enginyers se suma a la campanya de Càritas “Cada portal importa”. Una trucada al mateix esperit de la unió pel que fa més de 2.000 anys molts van arribar a l’humil portal de Betlem amb la seva generositat i ajuda. Avui, darrere de cada portal de qualsevol carrer, es troben milions d’històries difícils, plenes d’incertesa i angoixa que necessiten el nostre recolzament.

Segueix aquest enllaç per accedir a la història de la Cristina, El Jose i la seva filla Marina i ajuda’ls a passar unes festes amb més llum i esperança.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha publicat ajudes per a l’execució de diversos Programes d’Incentius a l’autoconsum d’energies renovables, així com a la implantació de sistemes tèrmics renovables al sector residencial, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Quin objectiu té el Programa d’Incentius a l’autoconsum d’energies renovables?

La finalitat d’aquesta ajuda és promoure el desplegament i integració de les energies renovables, tan tèrmiques com elèctriques, en els diferents sectors consumidors, fomentar un major control del consum mitjançant el desenvolupament dels sistemes d’emmagatzematge de fons d’energia renovable, contribuint amb això a la descarbonització de diferents sectors de l’economia, així com la consecució dels objectius fixats per PNIEC 2021-2030 i l’Estratègia d’Emmagatzematge Energètic.

Per a saber més, segueix aquest enllaç a la pàgina de Fi Group.

Caixa d’Enginyers participa activament en la distribució i aplicació dels Fons Europeus, assessorant els socis i les sòcies en l’accés als mateixos i analitzant el finançament addicional que puguin requerir els projectes d’inversió escollits. A més, l’Entitat també proporciona finançament previ fins que arribin les subvencions públiques.

La revista Estrategia Empresarial ha publicat a la seva edició impresa una entrevista a Jaime Asián en la que el director de l’Àrea de Serveis al Soci de Caixa d’Enginyers explica les principals diferències entre l’entitat cooperativa i la resta d’entitats bancaries tradicionals: “Ens diferencia fonamentalment el fet de ser una cooperativa de crèdit que es dedica al soci, tan en la seva vessant de rendibilitat de capital com en el servei que ofereix”.

En la seva entrevista, Jaime Asián destaca la solidesa i arrelament de les cooperatives de crèdit a Catalunya i País Basc, on l’Entitat vol potenciar la seva Banca d’Empreses. Pel que fa als reptes i objectius de 2022, Asián explica: “Seguir fent el que fem i creixent de manera ordenada i a llarg termini. En aquest sentit, nadem a contracorrent, obrint noves oficines”.

La Fundació Caixa d'Enginyers, l'expressió de la vocació de responsabilitat social corporativa de Caixa d'Enginyers, acaba d'anunciar que l’startup guanyadora de la IX edició del Premi Emprenedoria per a la Ciència la Tecnologia i la Innovació és l'empresa Instead Technologies pel seu projecte denominat Bastó Egara.
Amb una dotació econòmica de 15.000€, aquesta convocatòria reconeix el talent i l'excel·lència professional d'aquelles empreses de l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la innovació, amb especial èmfasi en projectes relacionats amb els àmbits de la indústria 4.0, la mobilitat sostenible i les ciutats intel·ligents, medi ambient i energia, innovació i economia circular i alta tecnologia.

Egara és un sistema totalment compatible amb el bastó blanc tradicional, que a més pot detectar i advertir a l'usuari d'obstacles aeris gràcies a tres sensors situats en la part inferior del seu mànec. Per a això utilitza algoritmes d'intel·ligència artificial que s'encarreguen de generar un avís quan existeix un perill situat per sobre de la cintura del subjecte. Això constitueix una millora significativa del bastó guia blanc tradicional. Quan detecta un obstacle, l'usuari rep un senyal en la polsera que està connectada de manera magnètica amb el mànec. Si davant de l'usuari es troba, per exemple, una altra persona, una paret o alguna cosa que el subjecte pugui detectar amb el rastreig normal del bastó, no rep cap avís. D'aquesta manera, evita advertiments repetitius i la necessitat d'atenció contínua.

Localitzada a Elx, Instead Technologies està orientada a ajudar a les persones amb discapacitat i està impulsada per un equip multidisciplinari de la Universitat Miguel Hernández. La companyia està desenvolupant solucions clínicament impactants i competitivament diferenciades per a ajudar a persones amb diferents problemes sensorials i motors. També fabrica i distribueix eines intel·ligents assistides per robots per a la rehabilitació i sistemes personalitzats per a la recerca animal.

Antonio Alarcon, CEO de Instead Technologies, ha comentat: “El nostre objectiu a llarg termini és aconseguir convertir-nos en una empresa líder en el mercat i de referència en el desenvolupament de dispositius d'ajuda per a persones amb diferents tipus de discapacitats i continuar millorant Egara, que es posiciona clarament en el creixent nínxol de mercat de les tecnologies disruptives. Estem molt contents per haver guanyat el Premi Emprenedoria de la Fundació Caixa d'Enginyers. El seu suport i finançament ens ajudaran a donar un gran impuls al projecte”.

L'Organització Mundial de la Salut estima que en el món hi ha 253 milions de persones amb discapacitat visual. D'aquests, 36 milions són cecs i 217 milions tenen una discapacitat moderada o greu. A Europa hi ha més d'un milió de persones usuàries del bastó guia i prop de 10 milions en el món utilitzen aquest dispositiu cada dia. Aquest producte està considerat la millor eina disponible perquè una persona cega o amb discapacitat visual pugui moure's pel seu entorn, i el bastó Egara constitueix una innovació tecnològica que augmenta la seguretat dels seus usuaris.

Iñaki Irisarri, coordinador de la Fundació Caixa d'Enginyers, explica: “Estem molt contents per la qualitat de les candidatures que s'han presentat enguany. Totes elles exposen interessants projectes d’startups en el camp de la indústria 4.0, la mobilitat sostenible i ciutats intel·ligents, medi ambient i energia, innovació i economia circular i alta tecnologia. El nostre objectiu amb aquest premi és ajudar les empreses perquè desenvolupin les seves idees i evolucionar cap a un model econòmic i industrial més sostenible”.

En la present convocatporia s'han rebut 70 candidatures. El premi està emmarcat en l'activitat de la Fundació Caixa d'Enginyers, la qual centra la seva actuació en accions relacionades amb la sostenibilitat i el medi ambient, el suport a les persones en risc d'exclusió social i el foment d'activitats de recerca que contribueixin a perfeccionar el món laboral i empresarial.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, valorat en 69.500 milions d’euros en transferències directes s’implementarà en el període 2021-2026. Primers 9.000 milions d’euros

El passat mes d’agost, la Comissió Europea va realitzar el pagament dels primers 9.000 milions d’euros en concepte de prefinançament per a Espanya. Això equival al 13% de l’assignació que li correspon del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

52 fites complertes

A data d’avui, Espanya ha complert 52 fites, un 16,4% de les compromeses en el Pla de Recuperació. Entre d’altres, destaquen el Full de Ruta de la Hidrogen Verd, la Llei del Canvi Climàtic, l’Agenda Espanya Digital 2030, el Pla d’Impuls al Sector Turístic, el Pla Espanya Hub Audiovisual o les diferents reformes en l’entorn laboral.

Per a més detall consulta la notícia publicada per Fi Group.

Caixa d’Enginyers participa activament en la distribució i aplicació dels Fons Europeus, assessorant els socis i les sòcies en l’accés als mateixos i analitzant el finançament addicional que puguin requerir els projectes d’inversió escollits. A més, l’Entitat també proporciona finançament previ fins que arribin les subvencions públiques.