Publicador de continguts

Caixa d’Enginyers presenta les seves perspectives econòmiques i financeres per al primer semestre de 2022

28.01.2022
Els experts afirmen que ens trobem davant d'un any de transició per a la pandèmia, l'economia i les mesures fiscals i monetàries.

Caixa d’Enginyers va presentar aquest dimecres el seu informe sobre perspectives econòmiques i financeres globals per al primer semestre de 2022, en un acte online que va comptar amb la presència de més de 700 socis i sòcies de l’Entitat.

Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, ha llançat un missatge d’optimisme prudent respecte a les previsions: “Molts països d’Europa recuperaran els nivells de PIB de l’any 2019, el nivell d’ocupació es situa en màxims històrics i la posició financera, tant de les empreses com de les famílies, és sòlida. No obstant això, ara més que mai, els processos disruptius estan adquirint molt protagonisme, i l’alça de la inflació, un fenomen que ningú va anticipar, ens desconcerta, ja que suposa una variable clau de la política econòmica”.

Bas Fransen, director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers, ha afirmat que ens trobem davant d'un any de transició per a la pandèmia, l'economia i les mesures fiscals i monetàries. “Les perspectives econòmiques i financeres globals venen determinades per un any en què s'espera la continuació de la recuperació econòmica global, que serà desigual per zones geogràfiques, amb expectatives de normalització dels colls d'ampolla en l'oferta, i en el què dubtes sobre la inflació i les seves conseqüències per a la política monetària seran també les protagonistes durant el primer semestre de l’any”, afirma Fransen.

Per la seva banda, Xavier Fàbregas, director de Caixa Enginyers Gestió, destaca que el nivell actual inflació s’ha intensificat en molts països, arribant a màxims dels últims 30-40 anys. “La inflació marcarà l’evolució final dels mercats, especialment de la borsa. D’aquesta manera, si la inflació és transitòria o moderada, els mercats tindran un bon comportament, i si finalment es converteix en estructural, hi haurà volatilitat”.
“Tot i que es preveu una estabilització dels preus a mig termini, l'augment de preus representen un risc per a la recuperació de la demanda i posa pressió als bancs centrals que ja han iniciat una normalització de la seva política”, afegeix Fàbregas.

Pel que fa a les economies desenvolupades, l'Entitat espera un creixement del PIB del 4,5 % en funció de l'evolució de la COVID-19 i de l'impacte de les mesures fiscals i monetàries. Per a les economies emergents es preveu una forta recuperació durant el 2022 i una major debilitat en els països llatinoamericans, per la seva estructura econòmica i dificultat en el control de contagi. A més, es contempla la continuació de tensions inflacionistes a curt termini per la combinació d’una forta recuperació de la demanda i determinats shocks d'oferta. Des d'una perspectiva financera, pel que fa al deute públic, s'espera un repunt dels rendiments limitat per les mesures dels bancs centrals. Això és degut a l'estimació d'una recuperació parcial del creixement mundial i al fort increment de l'endeutament resultant de les polítiques fiscals expansives.


Cap a una política monetària i fiscal menys expansiva

La recuperació econòmica i les tensions inflacionistes obren el debat sobre el futur dels impulsos fiscals i monetaris. La recuperació de l'economia, la reducció de les taxa d'atur i especialment l'alça de la inflació ha obligat a pràcticament tots els bancs centrals a avançar l'inici de la normalització de la seva política monetària. Diversos països han elevat les seves taxes d' interès, altres han iniciat l' inici de la reducció del seu programa de compra d' actius. Es preveu una continuació d'aquesta tendència el 2022 tot i que sense ser un pas decisiu cap a polítiques restrictives.

En aquest sentit, “no parlem de canvis pronunciats, però es passarà d’una política monetària ultraexpansiva a una política monetària més normalitzada”, ha assenyalat Bas Fransen.


Evolució cap a una economia més sostenible

La necessitat de reconstrucció econòmica, amb un paper clau per als Estats i els Bancs Centrals, és una oportunitat per impulsar la transició cap a una economia més sostenible, condicionada per la necessitat i la pressió social així com per les iniciatives internacionals. A Europa, com a mínim un 37% dels fons Next Generation EU es destinaran per a la transició cap a una economia sostenible i als EE.UU, Biden es re-incorpora als Acords de París, es compromet a assolir emissions netes zero amb límit el 2050, i ha activat el seu pla d' infraestructures.

Segons els experts de l’Entitat, amb aquest impuls s'estima que per al 2050 amb emissions netes zero, la inversió que s'hauria de dur a terme és al voltant de 56 trillons de dòlars, una molt forta inversió que arribarà a suposar un 2,3% del PIB mundial el 2036 i que potenciarà l'economia i generarà llocs de treball.

Consulta aquí el webinar sobre les Perspectives econòmiques i financeres.

Aplicacions anidades
Ves Superior