Quan parlem de boscos, l'edat és important. Encara que en poc més d'un segle la superfície forestal ha passat d'un mínim a un màxim històric, en aquest procés han sobreviscut poquíssims boscos madurs o vells. Aquests boscos -amb arbres centenaris i una gran diversitat d'espècies animals i vegetals- són com el “nucli antic” del medi forestal i tenen una importància vital en funcions com ara regular els cicles de l'aigua, conservar els sòls més profunds i fèrtils i ser reservoris de biodiversitat. En definitiva, els boscos madurs cuiden de la salut, el benestar i la seguretat de les persones.

Un altre dels seus grans poders és ajudar-nos a mitigar el canvi climàtic i a adaptar-nos als seus efectes. D'una banda, emmagatzemen grans quantitats de carboni que s’alliberarien a l'atmosfera en forma de CO₂ si aquests es talessin. I alhora, són una via per a l'adaptació, sobretot per la regulació dels cicles hídrics (funcionen com a esponges evitant inundacions) i per ser veritables laboratoris en la investigació de les dinàmiques naturals autoregulades (podem aprendre molt de la seva manera d’adaptar-se al canvi climàtic).

Aquests processos són el que s’anomenen serveis ecosistèmics. Tot i que és una paraula moderna, explica el que ha passat durant segles: els boscos sempre han estat venerats com a éssers ancestrals de protecció del poble. És ara quan més desconnectats estem de la naturalesa i cal prendre’n consciència i mesures. Aquesta és la raó que va portar a Jaume Hidalgo a fundar Sèlvans, una associació de persones que treballen per preservar els boscos més singulars, implicant societat i empreses per fer-ho. La Fundació Caixa d'Enginyers hi col·labora des de fa 7 anys, i és una aliança clau en el nostre compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient.

Boscos alquimistes

A més de tot el que aporten, la màgia també està en el com ho fan. Perquè tot això succeeixi, només cal deixar aquests boscos a dinàmica natural, és a dir, deixar-los ser i deixar-los fer. Un bosc antic és un bosc savi, un ecosistema que s'autoregula sense necessitat de l'acció humana. Així desplega tot el seu potencial i crea, com a alquimistes, tots aquests béns i serveis per al planeta.

Per assegurar aquest procés natural, Sèlvans elabora mecanismes com la Reserva Forestal Privada, un contracte amb el qual els propietaris d'aquests boscos es comprometen a “no tocar-los” i amb el qual s’obtenen beneficis econòmics i fiscals que compensen aquesta no tala amb què guanyem tots. Continuant amb l'analogia del “nucli antic” d’un espai urbà, “oi que a ningú no se li ocorreria enderrocar-lo per vendre'l a pes?”, explica Stefan de Sèlvans. Realment, fer-ho suposa perdre la biodiversitat i els seus serveis associats durant més d'un segle.

Un altre dels projectes de Sèlvans és la creació d'una xarxa de boscos terapèutics, una experiència inspirada en els “shinrin-yoku” del Japó i pionera a Europa. La comunitat científica, sota el concepte de “medicina forestal”, investiga com les característiques físiques i bioquímiques dels boscos més naturals aporten beneficis a l'organisme tant a nivell físic com psicològic.

Can Fornaca (Caldes de Malavella) és el primer d'aquests boscos i s’ha implementat amb el patrocini de la Fundació Caixa d'Enginyers. Si t'hem despertat les ganes de reconnectar amb la naturalesa, t'animem a experimentar el seu poder en el teu cos amb un bany de bosc. T'estaràs cuidant de tu i d’ells.