Malgrat que preocupa l'efectivitat de les vacunes contra les noves soques de la COVID-19, l'augment en el ritme de vacunació, l'aprovació de la nova vacuna de J&J per part de l’Administració d’Aliments y Medicaments (FDA, per les seves sigles en anglès) i la contínua expansió dels estímuls fiscals i monetaris expansius, van continuar donant suport als mercats financers.

En el pla dels bancs centrals, el BCE va tancar la seva última reunió sense canvis en la política monetària malgrat reconèixer que el grau d'incertesa macroeconòmica continua sent elevat a causa dels efectes de la pandèmia, si bé va manifestar que mantindrà unes condicions financeres favorables i flexibles perquè encara no es donen les circumstàncies adequades per normalitzar-les, alhora que va assenyalar que és possible que l'economia experimenti certa inflació de caràcter temporal. De la mateixa manera, la Reserva Federal va fer la seva primera reunió de l'any sense canvis en la seva política monetària, si bé va confirmar que mantindrà els estímuls expansius per donar suport a l'economia nord-americana. En la publicació de les actes, s’hi va reflectir la preocupació que el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les seves sigles en anglès) té en relació amb les valoracions exigents que el mercat està assignant als diferents tipus d'actius financers, si bé en declaracions anteriors la Fed no va descartar implementar mesures monetàries expansives addicionals si fos necessari. A col·lació, Jerome Powell va rebutjar que es produeixin canvis en la política acomodatícia el 2021 i es va comprometre a comunicar amb temps suficient l'inici del procés de sortida, cosa que, juntament amb l'anunci del president nord-americà J. Biden sobre el nou paquet d'estímul per valor d'1,9 bilions de dòlars, assegura durant els propers anys un entorn d'àmplia liquiditat.

D'altra banda, es van publicar les principals dades macro al tancament d'un 2020 protagonitzat per la irrupció del coronavirus. Començant per la Unió Europea, el PIB corresponent al quart trimestre del 2020 es va contreure un -5,0 % en termes interanuals per situar la variació per al conjunt del 2020 en el -6,8 %. Per la seva banda, l'economia nord-americana va caure un -2,4 % durant els últims tres mesos de l'any i va situar la caiguda anual respecte al 2019 en el -3,5 %. A la Xina, el creixement del 4T20 va ser del 6,5 % i del 2,3 % l'any. Quant a les dades d'atur, la taxa d'atur de la zona euro al tancament del 2020 va ser del 8,3 %, nou dècimes més que el 2019. Als Estats Units, la taxa d'atur al tancament de desembre de 2020 va ser del 6,7 %, mentre que la mateixa dada de l'any anterior va ser del 3,5 %. D'altra banda, als Estats Units va destacar el repunt en la inflació prevista d'acord amb els breakeven a 10 anys o la diferència de rendiment entre els bons governamentals de referència a 10 anys protegits de la inflació i els bons governamentals de referència a 10 anys nominals. En aquest sentit, la inflació prevista al tancament de febrer és del 2,2 % als EUA, mentre que en els moments previs a la irrupció de la COVID-19 se situava en l'1,7 %; i a Alemanya les dades corresponents són de l'1,1 % i de l'1,0 %, respectivament.

Si bé és cert que els principals bons governamentals de referència no es van encomanar de l'optimisme dels mercats de renda variable durant les setmanes posteriors a l'aparició de la vacuna, sí que ho han fet durant els primers compassos del 2021: el rendiment del 10 anys alemany es va ampliar en 31 p.b. per situar el seu rendiment en el -0,26 %, mentre que el Treasury a 10 anys va fer el mateix en 49 p.b. fins a l'1,40 %. Aquest moviment ha provocat certa rotació en el comportament borsari i ha beneficiat aquells sectors percebuts com a cíclics. Els nivells equivalents en termes de rendiment previs a les caigudes esdevingudes després de l'aparició del virus es van situar entorn del -0,4 % al país germànic i de l'1,6 % als EUA.

En relació amb la temporada de resultats empresarials corresponents al 4T20, amb el 98 % de les companyies que formen l’S&P 500 havent presentat resultats, el 69 % han batut les previsions d'ingressos i el 78% han fet el mateix respecte al benefici per acció. A Europa, amb el 80 % de les companyies que reporten i que formen part de l'Euro Stoxx 600 havent presentat resultats, el 48 % han batut les estimacions previstes pel conjunt d'analistes i el 64 % ho han fet a nivell de benefici per acció. Els sectors més beneficiats han estat aquells considerats com a defensius i recurrents (tecnologia i salut, per exemple), mentre que els més perjudicats han estat aquells més lligats al cicle econòmic com ara petroli i gas o bancs.

Els índexs de renda variable van pujar a l'inici del 2021 gràcies a un escenari de recuperació econòmica. L'Euro Stoxx 50 va finalitzar els dos primers mesos de l'any amb una apreciació equivalent al 2,4 %. A Espanya, l'IBEX 35 va avançar un 1,9 %. L’S&P 500 va finalitzar el mes de febrer pujant un 1,5 %, mentre que el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van registrar apreciacions de l'1,1 % i del 2,4 %, respectivament. Finalment, l’MSCI Emerging Markets va avançar un 3,7 % durant aquests primers compassos del 2021.

Finalment, el preu del cru es va beneficiar de la millora de les perspectives econòmiques i va pujar fins a un 27,7 % durant els mesos de gener i febrer. L'or, en canvi, cedia un -8,7 % en un entorn financer de més apetència pel risc juntament amb l'alça en els tipus d'interès reals, la qual fa més atractius els instruments del mercat monetari. Finalment, l'encreuament eurodòlar es va situar en 1,2075 a finals d'any des d'1,2216 del tancament del 2020.