D'aquesta forma, a través d'un únic fons s'accedeix a diferents tipologies d'instruments financers, àrees geogràfiques o actius (com la renda variable, renda fixa, matèries primeres, divises o estratègies alternatives, entre d'altres). Aquesta diversificació busca que, en moments de caigudes de mercat, els fons multiactiu tendeixin a comportar-se millor que altres categories d'actius. En canvi, quan els mercats són alcistes, aquesta categoria de fons es queda per darrere del mercat. El control del risc es pot mesurar de diverses formes, però la més generalitzada per a aquests fons és tenir un sostre màxim de volatilitat i un VAR controlat.

A l'hora de confeccionar la cartera, primer es realitza l'asset allocation (assignació d'actius) donant una valoració estratègica i tàctica setmanalment tenint en compte el comportament històric i les expectatives futures. Després, se selecciona el millor vehicle per implementar la inversió, utilitzant tant criteris quantitatius com qualitatius, buscant fons o ETF que generin alpha de forma sostinguda. Finalment, s'assigna el pes més eficient per a la cartera segons una ràtio de rendibilitat/risc. Les posicions directes es complementen amb una gestió activa del risc.

La principal diferència entre el CE Gestió Alternativa i el CE Gestió Dinàmica és que el segon té més pressupost de volatilitat, com veiem en el posicionament per classe d'actiu al tancament de juliol.

Els fons segueixen amb els mateixos nivells conservadors en la renda variable, amb un pes més gran en la renda variable global i en subtemàtiques defensives com el sector infraestructures i REIT. Respecte a la renda fixa, la intervenció dels bancs centrals i les polítiques acomodatícies han deixat un percentatge molt significatiu dels actius de renda fixa amb TIR negatives. Per aquesta raó, preferim assignar part del capital a través d'estratègies alternatives market neutral per la seva exposició reduïda al risc de mercat, sent aquestes alternatives capaces d'aprofitar ineficiències del mercat.