Què ha ocorregut?

L'índex S&P 500 va tancar dilluns passat una de les seves pitjors ratxes baixistes dels últims mesos, encadenant 6 sessions consecutives en vermell que van tenir el seu punt més àlgid amb una cessió del 2.98% en la primera sessió d'aquesta setmana. Aquest moviment suposa una caiguda acumulada del 6% en les últimes jornades des del màxim històric aconseguit el passat 26 de juliol en la cota dels 3.025 enters. Per part seva, el Dow Jones d'Industrials iniciava la setmana amb un descens del 2.90% i un retrocés des de màxims recents (15 juliol) del 6.6%. En el cas de l'índex tecnològic Nasdaq-100 la caiguda va ser més acusada dilluns passat (-3.6%), tancant un 7.5% per sota de la cota màxima aconseguida a finals de juliol. Tot això, va estar acompanyat per un fort repunt de l'aversió al risc, que prenent l'índex de volatilitat americà (VIX), que va despuntar durant les 6 jornades de mercat des dels 12.16 punts fins a 24.59 punts, és a dir, un creixement acumulat del 102%.

En l'altre costat de l'Atlàntic, els principals índexs europeus es van unir a la senda baixista dels Estats Units. Prenent com a referència el període comprès entre el 26 de juliol i el 5 d'agost, el DAX Alemany va caure un 6.1%, el FTSE 100 un 4.3% (-6.8% en Euros) i l'Ibex 35 un 4.8%.

L’origen del comportament recent

L'epicentre del moviment de les últimes jornades es troba en la depreciació acumulada pel reminbi xinès (iuan) contra el dòlar estatunidenc, en una repetició del que va ocórrer a l'agost de 2015. En aquesta ocasió, la caiguda del iuan podria ser més ordenada que fa quatre anys com a resposta per part del govern xinès a la tensió en les relacions comercials per part dels EUA.

És rellevant recordar que en la reunió del passat G-20 a Osaka (el Japó) a la fi de juny es va produir l'esperada reunió entre Xi Jinping, secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina, i Donald Trump, que si bé no va resultar en un avanç significatiu en les negociacions per a un futur acord comercial va suposar un “desglaç” de les relacions entre els dos països i un nou calendari de negociacions. Paral·lelament, els EUA va aixecar el veto imposat a Huawei i va arrencar un acord de la Xina per a comprar productes agrícoles als EUA, dues mesures més efectistes que efectives encara que auguraven un període de més tranquil·litat per a prosseguir amb les negociacions de l'acord marc.

No obstant això, el passat 1 d'agost l'administració Trump va anunciar que imposarà a partir de l'1 de setembre un aranzel del 10%, que podria ser augmentat a futur, als 300.000 Milions USD que encara no estaven gravats (els restants 250.000 Milions USD ja estan subjectes a una tarifa del 25% des d'inicis d'any). Encara que les reunions continuen, Donald Trump va justificar aquesta decisió pel fet que la Xina no està complint amb les compres de productes agrícoles i tampoc ha deixat d'enviar Fentanyl, un opiaci en el centre de la crisi d'addicció a aquestes drogues que viu els EUA.

Partint de la balança comercial entre tots dos països amb dades a tancament de 2018, hi hauria una sèrie de categories més afectades que unes altres amb aquest anunci. Precisament aquestes tenen una especial rellevància entris les decisions de consum del ciutadà estatunidenc i que fins avui no havien percebut, raó per la qual el enconament de les posicions entre els EUA i la Xina encara no ha impactat de ple sobre els consumidors americans.

Pots descarregar la nota completa aquí.