Editor de continguts

Entrevista a Joan Cavallé, Director General de Caixa d'Enginyers

06.10.2017
El 4 d'octubre, a la contraportada de la revista del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya es va publicar una entrevista a Joan Cavallé, Director General de Caixa d'Enginyers en la que repassa els fets més recents del sector bancari i explica el model de banca cooperativa de Caixa d'Enginyers.

A continuació els hi deixem amb l'entrevista completa: 

Joan Cavallé
Director general de Caixa d'Enginyers

"Les polítiques d'austeritat van ser resultat de la manca de confiança respecte al sud, amb les conseqüències negatives per a aquests països"

La seva activitat en el món financer no li ha impedit exercir la docència en institucions com ESADE i la Universitat Politècnica. L'any passat, l'Institut d'Estudis Financers li va concedir un dels IX Premis a l'Excel·lència Financera sobretot per la seva gestió al capdavant de Caixa d'Enginyers, entitat que ha superat la crisi financera amb solvència, i de la Fundació Caixa d'Enginyers.

 

Pregunta. Ha treballat tota la vida vinculat al sector bancari o també s'ha mogut en altres àmbits?

Resposta. La meva carrera professional es va iniciar en l'àmbit docent i de recerca en economia i ha estat vinculada principalment al sector financer, combinant-ho amb l'activitat docent a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Politècnica de Catalunya ia ESADE, entre d'altres.

P. Vostè va assumir el càrrec de director general de Caixa d'Enginyers en 2005. Era un moment difícil per a l'entitat?

R. Els temps que van ser especialment difícils van ser els de la crisi financera de 2008. Al principi, era general la idea que només les entitats més grans podien fer front a aquesta crisi. Seguir la nostra pròpia estratègia, per cert allunyada del comú, ens va permetre superar els primers anys de la crisi i trencar amb el "mantra" instal·lat.

P. Després d'aquesta crisi de 2008 van tancar moltes caixes d'estalvis i el país va haver de viure un rescat bancari. I malgrat tot això, la seva entitat no ha parat de créixer. Per què?

R. La crisi de 2008 es va produir per un excés de risc i deute, mentre que a Caixa d'Enginyers vam mantenir l'objectiu de satisfacció dels socis -un servei eficaç, transparent i de qualitat-, però amb paràmetres de risc consistent. No perdre aquest enfocament ens va atorgar la confiança dels socis i, per tant, ens ha permès créixer intensament.

P. Quants socis i oficines tenen ara?

R. Actualment, som uns 150.000 socis i operem a través de 25 oficines "clásicas" i dels nostres canals web i Mobile, que presten servei 24 * 7. A Caixa d'Enginyers, el 95% de les operacions es fan per aquests canals, un fet que situa les oficines "clásicas" com a centres d'assessorament expert per als socis.

P. En què consisteix el pla Impulsa 2019?

R. ncera sorgida arran de la crisi financera i del seu procés de digitalització. Els dos elements transformen la manera de prestar i gaudir dels serveis financers. Impulsa 2019 ha de permetre a l'entitat aconseguir noves metes i mantenir-se en el procés de millora constant en la creació de valor compartit. De fet, el principal objectiu és la satisfacció dels socis de Caixa d'Enginyers. I per fer-ho es basa en tres pilars que són l'enfortiment de la solvència i liquiditat, l'augment del volum de negoci i l'increment de l'eficiència operativa potenciant especialment la RSC.

P. Tornem a la gran recessió de 2008. Quin va ser el motiu principal? ¿La manca de regulació? ¿La crisi creditícia i hipotecària ...?

R. La cobdícia i la visió a curt termini van portar una assumpció de risc en els balanços bancaris descomunal: la no observança de la normativa de gestió de riscos (Basilea II) i la complaença dels supervisors i reguladors financers, derivada d'una època llarga d'estabilitat i creixement, van crear les bases de la crisi financera, que ha estat lluny de ser una crisi cíclica pròpia de l'economia.

P. Es podria haver evitat?

R. La complaença de les autoritats i de la majoria d'agents econòmics considerant les dades quantitatives de creixement va ser paral·lela a una gran ceguesa en la valoració qualitativa del model de creixement, en el que era evident que s'estaven produint importants desequilibris, especialment en el sector financer. També és veritat que la crisi financera no va afectar a tothom de la mateixa manera.

P. Li semblen encertades les polítiques d'austeritat aplicades a la UE, sobretot en els països del sud?

"La crisi de 2008 es va produir per un excés de risc i deute, mentre que a Caixa d'Enginyers vam mantenir l'objectiu de satisfacció dels socis, però amb paràmetres de risc consistent"

"Des de fa 3 anys, gran part dels desequilibris econòmics estan reconduint, però tot això és possible per l'aplicació d'una política monetària del Banc Central Europeu ultraexpansiva"

"Responsabilitat, transparència, prudència o compromís són alguns dels valors que compartim amb els nostres socis"

 

R. Un dels principals elements de la sobirania econòmica és l'absència d'un endeutament excessiu. El 2008, els països del sud d'Europa mantenien els més alts nivells d'endeutament i, per tant, han estat els més perjudicats per les polítiques d'austeritat que va imposar la UE. Les polítiques d'austeritat van ser resultat de la manca de confiança respecte al sud, amb les conseqüències negatives per a aquests països.

P. Com veu l'actual situació econòmica? Ens estem recuperant?

R. Des de fa 3 anys, gran part dels desequilibris econòmics estan reconduint. El creixement és més elevat, i l'atur, l'endeutament privat i el dèficit públic s'estan reduint, però cal recordar que tot això està sent possible per l'aplicació d'una política monetària del Banc Central Europeu ultraexpansiva basada en afavorir als deutors amb tipus d'interès zero, i que està propiciant una transferència de recursos dels creditors cap als deutors molt rellevant. Aquesta política presenta símptomes d'esgotament i s'haurà de veure si en un entorn monetari més normalitzat es manté la correcció dels desequilibris econòmics.

P. Ens trobem davant d'una nova bombolla immobiliària?

R. Amb tipus d'interès ultrarreducidos, manca de rendibilitat de l'estalvi més tradicional, millor percepció de les expectatives econòmiques dels agents econòmics i una predisposició del sector financer a facilitar nou crèdit, es donen els elements per veure un creixement de la inversió en actius immobiliaris. Ara bé, pensar en una bombolla generalitzada requerirà que l'actual conjuntura es mantingui en el temps, un fenomen no previsible per ara.

P. Creu que, en contra del que molts diuen, és possible combinar banca i ètica?

R. Per descomptat que ho crec. La creació de valor compartit és la visió de la qual partim. Nosaltres, a més, creiem en els nostres valors cooperatius, que són la guia de la nostra activitat i el que ens defineix. Responsabilitat, transparència, prudència o compromís són alguns dels valors que compartim amb els nostres socis. L'ètica en l'activitat financera també té a veure amb el nostre objecte: la gestió d'un bé públic com són els diners i, per tant, la garantia dels dipòsits i el finançament de l'economia preservant l'estabilitat financera i potenciant el desenvolupament social i econòmic. En definitiva, la gestió responsable de l'activitat financera i estar atents a les necessitats de la societat per donar-los resposta.

Aplicacions anidades
Botón sala de prensa

Consulta totes les notícies a la Sala de Premsa

 

 

Informació de les cookies utilitzades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar el nostre servei, personalitzar i recollir informació estadística durant la teva navegació per les nostres pàgines. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Aconsegueix més informació i coneix com canviar la configuració en la nostra Política de Cookies.

Ves Superior