El període es va desenvolupar sota els mateixos paràmetres amb què va finalitzar: amb el focus dels inversors en matèria de geopolítica en general i, en particular, en el conflicte comercial entre els Estats Units i la Xina.

D'una banda, Donald Trump va elevar els aranzels del 10% al 25% sobre béns xinesos valorats en $200bn a partir del 10 de maig. A més, va amenaçar d'estendre les esmentades pujades a productes actualment sense gravar per valor de $325bn.

D'altra banda, Xi Jinping va respondre decretant un increment d'aranzels a productes nord-americans per import de $60bn.

Malgrat l'escalada de tensió, les dues potències es van reunir en la cimera del G20 per reiniciar les negociacions amb un saldo final positiu: els EUA es van comprometre a retardar indefinidament la implantació d'aranzels a les importacions xineses encara no gravades i van anul·lar aquelles restriccions que no afecten la seguretat nacional sobre Huawei, mentre que la Xina es va comprometre a comprar una quantitat rellevant de productes agraris nord-americans.

Pel que fa al Brexit, la premier Theresa May va anunciar la seva dimissió a causa de la incapacitat per aconseguir un acord al Regne Unit, fet que va afegir una nova incertesa al voltant de qui serà el seu successor.

Entorn macroeconòmic

Els indicadors avançats van donar de nou unes xifres relativament negatives als dos costats de l'Atlàntic. A Europa, de caràcter especialment industrial, el PMI manufacturer es va continuar endinsant en terreny negatiu.

L'OCDE va revisar una dècima a la baixa les seves estimacions de creixement mundial fins al 3,2% el 2019, en línia amb les rebaixes dutes a terme durant l'any per part de la resta d'entitats supranacionals, si bé va mantenir les seves previsions per a 2020 en el 3,4%.

En aquest sentit, malgrat que el Banc Central Europeu va mantenir els tipus d'interès de referència en la seva última reunió, també va anunciar que en retardava la pujada des de finals d’aquest any fins al primer semestre de 2020. D'altra banda, Mario Draghi va confirmar que el BCE està preparat per abaixar els tipus d'interès en un escenari advers i reprendre els programes de compres d'actius.

En termes de creixement del PIB, el BCE va incrementar una dècima la seva previsió per a 2019 fins a 1,2% i va rebaixar en dos dècimes i en una dècima les previsions corresponents a 2020 i 2021 (1,4% i 1,4%). Finalment, pel que fa a les perspectives d'inflació, en cap cas no la va situar per sobre de l'1,6% fins al 2021 inclòs.

Així mateix, les últimes anàlisis de la Reserva Federal assenyalen una baixada dels tipus d'interès de referència el 2020, que contrasta amb el dot plot d'inicis d'any en què s'apuntaven dues pujades el 2019 i una el 2020, pel fet que “les incerteses han augmentat”. La Reserva Federal va reconèixer l'existència de riscos creixents en el panorama econòmic en l’àmbit global, així com la relaxació de les pressions inflacionistes malgrat el bon estat de salut actual de l'economia nord-americana.

Amb referència a les previsions, la Fed va mantenir les expectatives d'evolució del PIB per a 2019 i 2020, però va rebaixar les perspectives d'inflació fins a l'1,5% per a aquest any (-0,3% respecte a la projecció de març).

En aquest entorn, els bons governamentals de referència van continuar compassant l'evolució de les polítiques monetàries durant els dos últims mesos del primer semestre de 2019. El Bund a deu anys es va estrènyer en 34 p.b. i es va endinsar en terreny negatiu en situar el seu rendiment en el -0,33%. De la mateixa manera, el Treasury va fer el mateix i va reduir el seu rendiment en 50 p.b. fins a nivells equivalents al 2,01%.

Resultats empresarials

La temporada de resultats corresponent al primer trimestre de 2019 va finalitzar donant un saldo lleugerament positiu als dos costats de l'Atlàntic tant en termes de vendes com de benefici per acció.

El creixement de les vendes de l'Euro Stoxx 600 es va situar en el 2,6% (+1,0% vs. estimat), mentre que el benefici per acció va avançar a ritmes del 0,5% (+4,5%). D'entre els contribuïdors en el terreny sectorial, destaquen els sectors sanitari, tecnològic i industrial, mentre que els principals detractors han estat petroli i gas, juntament amb materials bàsics.

Quant a les companyies que conformen l’S&P 500, les vendes van créixer a ritmes del 4,3% (en línia amb les estimacions), mentre que els beneficis per acció van fer el mateix a ritmes de l'1,4% (+6,4%).

Pel costat positiu, destaquen els sectors de béns de consum i de serveis al consumidor, mentre que a l'altre costat de la balança se situa petroli i gas, juntament amb utilities i telecomunicacions. Finalment, val la pena destacar que un percentatge rellevant de companyies han assenyalat que esperen que el creixement s'acceleri durant la segona meitat de l'any.

Renda Variable

Tal com s'esmenta a l'inici de l'escrit, malgrat les caigudes generalitzades produïdes durant la segona quinzena de maig, els índexs de renda variable van recuperar gran part del terreny perdut el mes de juny.

L'Euro Stoxx 50 va finalitzar els sis primers mesos de 2019 amb un creixement equivalent al 15,7 % malgrat haver acumulat una caiguda del -1,2% els mesos de maig i juny.

D'altra banda, l'IBEX 35 va avançar un 7,7% durant aquest any, però va quedar endarrerit respecte als seus homòlegs europeus perquè va cedir un -3,9% durant el període de maig i juny.

L'S&P 500 va finalitzar el mes de juny pujant un 17,4% YTD (-0,1% els dos últims mesos), mentre que el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van registrar avenços del 14,0% (0,0%) i del 20,7% (-1,1%), respectivament.

Finalment, l'MSCI Emerging Markets es va revalorar un 9,2% el primer semestre de 2019, encara que va cedir un -2,3% en l'acumulat de maig i juny.

Matèries primeres

El comportament de les matèries primeres també ha estat positiu durant l'any. El Brent va pujar un 23,7% per situar el preu del barril en 66,5 USD, si bé encara se situa lluny dels 86 USD/barril registrats l'octubre de 2018 i dels 75 USD/barril registrats l'abril d’aquest any. L'or ha actuat com a actiu refugi, seguint el camí dels principals bons governamentals, en apreciar-se un 8,1% des de començament d'any gràcies al ral·li protagonitzat els mesos de maig i juny (9,8%). Finalment, el canvi euro/dòlar va tancar el mes de juny en 1,137 des d'1,148 al tancament del mes de desembre de l'any passat i 1,121 de finals del mes d'abril passat.