Les places borsàries principals van continuar cedint durant els mesos de maig i juny per consolidar unes caigudes de doble dígit al tancament de la primera meitat del 2022. La lluita contra la inflació per part dels bancs centrals principals ha propiciat un enduriment de les polítiques monetàries que ha impactat de manera negativa en les valoracions borsàries. A més, el mercat va començar a descomptar una desacceleració econòmica fruit de les polítiques monetàries restrictives. En termes geoestratègics, el conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia va continuar sense indicis que la via diplomàtica es pugui convertir en una possibilitat real. Així, doncs, Rússia va amenaçar de tallar les exportacions de gas a Europa, un escenari que el BCE va qualificar com a “apocalíptic”. En aquest entorn, el Brent es va situar en el rang alt de les últimes setmanes després d'assolir nivells propers als 125 dòlars per barril, malgrat l'acord de l'OPEP+ per avançar i incrementar l'augment de la producció. Finalment, algunes de les ciutats principals de la Xina com Shanghai van romandre confinades durant setmanes amb l'objectiu de contenir els brots de contagis per COVID-19 fruit de la seva política de “zero contagis”. Tot i això, el govern de Xi Jinping va relaxar parcialment les mesures de distanciament social durant el mes de juny, mentre que el Banc Popular de la Xina va implementar mesures acomodatícies per intentar suavitzar els efectes macroeconòmics de la política de COVID zero del gegant asiàtic.

En termes macroeconòmics, va destacar el PIB trimestral nord-americà (-1,6 % vs. -1,3 % esperat i 1,4 % anterior), afectat negativament pels inventaris i el comerç exterior. La despesa del consumidor, que representa aproximadament un 70 % de l'economia dels Estats Units, va créixer a una taxa de l'1,8 %. A Europa, la Comissió Europea va rebaixar les previsions de creixement esperat corresponent a la zona euro per al 2022 en un -1,3 % fins al 2,7 % i en un -0,4 % per al 2023 fins al 2,3 %. L'OCDE també va actualitzar les seves previsions de creixement mundial del PIB fins al 3,0 % per al 2022 (vs. 4,5 % el desembre del 2021) i el 2,8 % per al 2023 (vs. 3,2 %) com a conseqüència del conflicte bèl·lic a Ucraïna i els nivells elevats d'inflació. Addicionalment, es va donar a conèixer l'IPC interanual de la zona euro corresponent al mes de maig (8,6 % vs. 8,5 % estimat i 8,1 % anterior), l'interanual subjacent (3,7 % vs. 3, 9 % estimat i 3, 8 % anterior) i l'intermensual (0,8 % vs. 0,7 % estimat i 0,8 % anterior). Finalment, la majoria dels indicadors d'activitat avançats (com ara la confiança del consumidor o els PMI) assenyalen una marcada desacceleració econòmica a banda i banda de l'Atlàntic.

Seguint amb els bancs centrals, el juny, la Reserva Federal va dur a terme la pujada més gran de tipus d'interès (75 p.b. fins al rang 1,5 %-1,75 %) des del 1994 amb l'objectiu de lluitar contra la inflació i l’escalada en el nivell general de preus. El maig, la Fed va anunciar l'inici de la reducció del balanç a partir de l'1 de juny, pel qual es deixaran de reinvertir els venciments mensuals per un import de 47,5 bilions de dòlars (30 en bons del Tresor i 17,5 en bons d'agències) durant els tres primers mesos per augmentar el ritme fins als 95 bilions de dòlars a posteriori (60 i 35, respectivament). Les previsions pel que fa als tipus d'interès del FOMC se situen en el 3,375 % per al 2022 (vs. 1,875 % corresponent a la reunió de març). En relació amb les perspectives de creixement, la Fed va situar el creixement real del PIB per al 2022, 2023 i 2024 en l'1,7 %, 1,7 % i 1,9 %, respectivament (vs. 2,8 %, 2,2 % i 2,0 % corresponent a la reunió de març). Pel que fa a la inflació, la Reserva Federal espera que se situï en el 5,2 % per al 2022 (vs. 4,3 % corresponent a la reunió de març), en el 2,6 % per al 2023 (vs. 2,7 %) i en el 2,3 % per al 2024 (vs. 2,3 %). En aquest entorn, va destacar la compareixença de J. Powell davant el Congrés i el Senat nord-americà, en la qual va confirmar que la seva prioritat és doblegar la inflació, si bé va reconèixer que una recessió “és una possibilitat real”, tot i que considera que l'economia als Estats Units és prou robusta per poder suportar la reducció del balanç, per la qual cosa l'organisme que presideix encara espera aconseguir un aterratge suau. A Europa, el BCE va celebrar la seva darrera reunió durant la primera quinzena de juny sense canvis en la seva política monetària, tot i que va assenyalar una primera pujada dels tipus d'interès de referència (tret de sorpresa) de 25 p.b. per al proper Consell de Govern el juliol, alhora que va incrementar la probabilitat que es produeixi un increment de 50 p.b. per a la reunió del setembre. Pel que fa a les previsions de creixement per a la zona euro en termes de PIB, el BCE les va situar en el 2,8 % per al 2022 (vs. 3,7 % anterior) i en el 2,1 % per al 2023 i 2024 (vs. 2,8 % i 1,6 %, respectivament). Pel que fa a la inflació, la previsió del BCE per al 2022 és del 6,8 % (vs. 7,3 % anterior), del 3,5 % per al 2023 (vs. 2,1 %) i del 2,1 % per al 2024 (vs. 1,9 %). La inflació subjacent prevista per al 2022 és del 3,3 % (vs. 2,6 % anterior), del 2,8 % per al 2023 (vs. 1, 8 %) i del 2,3 % per al 2024 (vs. 1,9 %). Finalment, val la pena assenyalar que el Banc Central Europeu va celebrar una reunió extraordinària davant del repunt dels rendiments dels bons perifèrics i del risc de fragmentació a la zona euro. El resultat va ser un comunicat en què es posava èmfasi en la determinació per part de l'organisme que dirigeix C. Lagarde per evitar que les primes de risc es disparessin.

El bo a 10 anys d'Alemanya va ampliar 40 p.b. per situar-se en l'1,34 % el 30 de juny, mentre que el Treasury 10Y nord-americà va estrènyer el seu rendiment en 8 p.b. fins a assolir nivells de 3,01 % al tancament del període.

En l’àmbit microeconòmic, pel que fa a la temporada de resultats empresarials corresponents al primer trimestre del 2022, prenent com a referència les companyies que formen l'índex S&P 500, el 67 % van batre les previsions d'ingressos (2,2 % de creixement) i el 76 % han fet el mateix pel que fa al benefici per acció (4,5 %). A Europa, prenent com a referència l'Euro Stoxx 600, els ingressos van créixer un 4,8 % (70 % van batre estimacions) i el benefici per acció es va expandir un 9,9 % (62 %). Val la pena recalcar que l'estimació del benefici per acció per a aquest any s'ha mantingut de manera relativament estable gràcies als increments previstos per al sector energètic, ja que la resta de sectors, o bé mantenen les perspectives per al 2022, o bé han vist com empitjoraven, especialment els sectors cíclics.

Els índexs de renda variable van continuar amb el seu camí baixista durant els mesos de maig i juny. L'Euro Stoxx 50 va retrocedir un -9,2 %, mentre que el seu rendiment durant l'any és del -19,8 %. L'IBEX 35 va baixar un -5,7 % durant els dos darrers mesos i va situar el seu rendiment anual en el -6,2 %. Als Estats Units, l'S&P 500 es va depreciar un -8,4 % en el període per consolidar una baixada del -20,0 % el 2022. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van situar els seus rendiments en el -6,7 % i el -10,6 %, respectivament, i van aconseguir rendibilitats acumulades del -14,6 % i del 29,3 %. Finalment, el rendiment dels mercats emergents, mesurats a través de l'MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al -7,0 % durant els dos darrers mesos i al -18,8 % des que es va iniciar l'any. D'altra banda, el preu del cru va pujar un 7,2 % durant els mesos de maig i juny i va situar el seu rendiment anual en el 47,6 % a causa de les conseqüències del conflicte bèl·lic. Per la seva banda, l'or ha caigut un -0,2 % des de començament del 2022 (-4,4 % en els dos darrers mesos davant l'augment dels tipus d'interès reals). Finalment, el canvi eurodòlar es va situar en 1,0484 al tancament del període des d’1,0545 al tancament d'abril i 1,137 de finals del 2021 a causa de la debilitat d'una economia europea amb marcat perfil industrial en un entorn macro i geoestratègic com l'actual.